bruixes_slidestop_1

Presentació

La descoberta d’un temps i d’un territori

La Catalunya interior del barroc és un territori dominat per la pobresa, la desesperança i la por. Un punyent malestar social que va generar l’auge de figures que lluitaven per escapar-ne, mentre d’altres es convertien en caps de turc dels pecats d’una societat dèbil i famolenca.
El rerefons econòmic i social de carestia i rivalitats va posar en relleu la figura del bandoler: la superpoblació de la muntanya va empènyer alguns dels seus fills a convertir-se en assaltadors de camins en un intent per sobreviure a les dificultats del seu temps, a voltes per compte propi però sovint a l’empara de senyors més forts.

projecte_imatge1

La societat, mentrestant, cercava culpables a qui atribuir els mals bo i esperant el retorn del favor dels déus. Dones acusades de bruixeria expiaven així els pecats d’una època que no era capaç de satisfer les necessitats bàsiques de la seva gent.

Amb aquest clima convuls com a rerefons, l’espessor densa dels boscos del Montseny, les Guilleries i el Lluçanès va ser un escenari idoni per a acollir les figures de bruixes i de bandolers de la Catalunya dels segles XVI i XVII.

Bruixes i bandolers

Tot i que a primer cop d’ull potser no ho sembla, bruixes i bandolers són figures que tenen molt en comú. D’entrada, són personatges a l’entorn del quals es va generar un mite i van donar lloc a rondalles i contes, a dites populars, a pors o a confiances infundades… Van esdevenir llegenda.

A la Catalunya interior del segles XVI i XVII, a més a més, bruixes i bandolers comparteixen el temps. La Catalunya del barroc ha estat caracteritzada com a decadent i exacerbadament passional. El que sí és segur és que va ser una època amb els clarobscurs propis de l’estil artístic que li dóna nom.

I encara més: bruixes i bandolers coincideixen en un mateix espai, que és l’espai de la muntanya, dels boscos d’aquesta Catalunya interior on tots troben protecció i refugi.

Bruixes a la forca!

Entre 1618 i 1622, tot coincidint amb l’onada de repressió contra la bruixeria que recorria l’Europa occidental, van tenir lloc un cúmul de processos judicials a les comarques de la Catalunya interior: des de l’Urgell i la Segarra el fenomen va arribar a les comarques d’Osona, el Vallès, la Selva, el Bages, el Berguedà i l’Anoia. Impulsada sovint per les mateixes comunitats vilatanes on habitava la suposada bruixa, l’acusació de bruixeria requeia habitualment sobre una dona, d’extracció humil i edat avançada, a qui s’atribuïa una sèrie de poders malèfics com provocar malalties, embruixar o matar persones, malmetre collites a través de la provocació de pedregades, etc. Més de quatre-centes dones van ser processades i, en el pitjor dels casos, executades a la forca després d’un judici la prova principal del qual la constituïa la declaració de l’acusada, arrencada sota una severa tortura.

projecte_imatge2

Bandolers, de la realitat a la llegenda

Misèria a la muntanya, revenges i raons entre senyors: la combinació d’aquestes condicions va derivar en l’apogeu del bandolerisme a Catalunya, que va tenir el seu moment de màxim protagonisme entre els segles XVI i XVII. A cavall entre el saltejador de camins i el defensor d’ideals, el bandoler català del barroc va ser, sobretot, el braç executor en la defensa dels interessos partidistes d’un determinat senyor jurisdiccional.

Així, a l’empara dels senyors que els donaven protecció, van prosperar les quadrilles de bandolers, capitanejades per personatges carismàtics com Serrallonga o Rocaguinarda. Colles que arribaven a reunir un centenar d’homes, amb armes i muntures i gran mobilitat pel territori, que sovint aconseguien sobreviure durant alguns decennis. Més enllà de la seva realitat, la literatura del Segle d’Or castellà els va fer herois reparadors d’injustícies, i amb la Reinaxença, al XIX, es van convertir en llegenda.

Montseny, Guilleries, Lluçanès: la influència del territori “bosc”

Ja sigui per la rotunditat de l’orografia del Montseny o pels perfils més arrodonits del Lluçanès, el bosc ha estat determinant en la història dels pobles d’aquesta zona. És evident que ha tingut un paper important en l’aprovisionament de recursos naturals: fusta, llenya, carbó, caça, fruits o aigua. El bosc ha proveït de recursos les poblacions del seu voltant. En d’altres ocasions, en canvi, l’home ha guanyat terreny al bosc per transformar-lo en camps de cultiu. Però el bosc no ha estat només un capítol de la història econòmica de les poblacions; ha estat lloc d’esbarjo i destí de sortides lúdiques, hàbitat de personatges reals i imaginaris, escenari de mites i llegendes i, en definitiva, un espai simbòlic íntimament adherit al subconscient col·lectiu.

Història i llegenda

projecte_imatge3

Arbúcies, Sant Hilari Sacalm, Viladrau, Olost i Sant Feliu Sasserra constitueixen l’Associació de Municipis per al desenvolupament del Pla de Competitivitat Turística Boscos de Bruixes i Bandolers. La seva força rau en la diversitat que ofereixen com a conjunt. La seva raó, en l’existència d’uns denominadors comuns amb un interès turístic intrínsec: haver estat escenari d’episodis notables de bruixeria i bandolerisme durant els segles XVI i XVII.

L’objectiu de la unió d’aquestes cinc poblacions és la dinamització turística d’aquests territoris i el desenvolupament econòmic local. Per aconseguir-ho, han desenvolupat un Pla de Competitivitat Turística pel qual, a banda dels recursos aportats pels municipis, compten amb l’aportació econòmica de Turespaña i de la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya. Per altra banda, la Diputació de Girona i la Diputació de Barcelona —a través de llurs ens de promoció turística i cultural— donen suport a l’Associació per a la promoció d’aquest Pla de Competitivitat. A més a més, l’Associació ha signat convenis de transferència de coneixement en diferents àmbits amb la Universitat de Girona i la Universitat de Vic.

Amb l’ànim d’oferir quelcom singular i autèntic al visitant del segle XXI, l’Associació ha valoritzat el ric patrimoni vinculat a la temàtica sobre bruixeria i bandolerisme tot creant, a partir dels recursos naturals i culturals, un producte de turisme sostenible familiar i actiu apte per a tots els públics: rutes pel territori a llocs simbòlics clau, organització d’esdeveniments evocadors de l’època, espais dissenyats per a conèixer amb profunditat els fenòmens…

Un ampli ventall d’activitats pensades per al gaudi del visitant en qualsevol època de l’any amb el valor afegit d’un context de somni: el marc incomparable de la bellesa natural de la Catalunya interior, els boscos del Montseny, les Guilleries i el Lluçanès.

Tot un món per descobrir…